Els vaixells tarragonins ens han aiguat l'estiu

Aquest any, la veritat és que els observadors ni els catalans no ens podem queixar. Quan totes les prediccions pronosticaven un estiu més sec que el desert (i no era per menys, ja que portàvem 4 mesos en els que amb prou feines arribàvem als 100 litres), varen arribar al port de Barcelona vaixells per proveir les nostres contrades amb aigua tarragonina. Tot i així, la cosa no va acabar de fer efecte fins que el conseller no va ser al cim de Montserrat implorant a Nostre Senyor per uns quants litres d’aigua celestial. Sembla ser que a la verge de Montserrat li varem fer llàstima i per la festa de la Moreneta (27 d’abril) ja havien caigut uns 100 litres. Al Maig, ja passàvem dels 219l; passat Sant Pere (29 de juny), atrapàvem els 145l. Al juliol, 144l i durant l’agost 85l més. En total, fins al dia d’avui ja en portem 920l.

I ara què en farem dels vaixells?
El pròxim cop abans de demanar vaixells plens d’aigua, haurem d’enviar el conseller a Montserrat de bones a primeres ja que la Verge el té en gràcia.

Declaració d'intencions

La veritat és que les noves tecnologies no són gaire el meu fort (per no dir gens), però ja era hora d'intentar posar-m'hi. La meteorologia és una de les meves passions; des de jove que m'hi he dedicat com a hobby, però ja porto uns 20 anys recollint i registrant dades del meu poble, Gombrèn. Ara, amb aquest blog, vull intentar compartir aquesta tasca amb tots vosaltres. I espero que tot i que el nostre poble queda amagat pels pirineus, que aquest blog m'acosti més a tots els que sou, o no, aficionats a aquest petit gran món que és la meteorologia.

Fins aviat.